Els experts afirmen que la regeneració natural és la millor opció per recuperar els boscos cremats. “La majoria dels ecosistemes del nostre país fan una autosuccessió després d’un incendi, és a dir, són capaços de regenerar-se per si sols”, afirma Sandra Saura, investigadora del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i professora de la UAB. Es tracta del mecanisme més comú de restauració de boscos a la península, si en deixem d’altres, com la reforestació, en un segon pla. “La repoblació després d’incendis és una pràctica que es fa molt poques vegades. Fins ara, per norma general, el potencial de regeneració natural ha estat suficient”, assegura Josep Maria Espelta, investigador del Creaf.
La importància de la restauració de les zones forestals pren rellevància després que aquest any s’hagin cremat més de 220.000 hectàrees en tot el territori espanyol. Davant aquest panorama, el pitjor dels últims anys, sorgeix una pregunta: com es torna a convertir un terreny mort en un bosc ple de vida? La resposta no és taxativa, sinó que depèn de moltes circumstàncies. “La capacitat de regeneració d’un bosc depèn de la intensitat de l’incendi, el tipus de vegetació que s’ha cremat i les condicions de després de l’incendi”, exposa Espelta. Per determinar els passos a seguir és essencial conèixer aquests tres factors.
El primer pas, comú en tots els escenaris, és analitzar la situació en què ha quedat el bosc. “Ha de fer-se una avaluació dels danys: què s’ha cremat i quin tipus de vegetació era”, precisa Sandra Saura. Això servirà per determinar la capacitat de regeneració natural de la zona, així com les possibles actuacions necessàries per garantir-ne la integritat.
“Si l’estabilitat del terreny es veu afectada, poden caldre mesures correctores”, assenyala Espelta. Un exemple és la retirada de la fusta cremada. “Aguantar aquests arbres drets pot ser molt perillós i convé retirar-los”, assegura aquest expert. La mesura també és efectiva per prevenir que la caiguda d’aquests arbres danyi el terreny i alenteixi la regeneració natural. Finalment, també convé no remoure ni compactar el sòl cremat per no comprometre la possible regeneració de la flora.
L’anàlisi també serveix per determinar les decisions a prendre a llarg termini, que dependran del tipus de vegetació i de la finalitat que es fixi per al bosc. Per norma general, la millor manera de restaurar el paisatge és donar espai a la regeneració natural de les espècies. “Els humans tenim la impaciència d’actuar ràpidament, i de vegades cal donar temps a la natura. És important deixar passar uns mesos, i fins i tot un any, per veure com es regenera el bosc”, diu Saura.
A partir d’aquí, es poden adoptar mesures concretes per afavorir la recuperació. Una és la selecció artificial, que consisteix a treure els brots més febles que van sortint per donar més espai als grans perquè creixin amb més força. “Això accelera la recuperació perquè els treus competència”, afirma Saura.
En segon lloc, també s’han de dur a terme accions concretes tenint en compte la finalitat que tingui el bosc. “Si l’objectiu d’una zona cremada és reduir el risc d’incendi, s’haurà de treure sotabosc. Si, en canvi, es tracta d’un propietari forestal que desitja el màxim rendiment de fusta, haurà de tallar rebrots perquè creixin més els arbres i optimitzar la productivitat. Si es vol deixar-lo natural, no s’hi fa res. Les accions que es prenen depenen d’aquest propòsit”, resumeix l’experta.
Als boscos espanyols, la repoblació de les espècies vegetals no és una pràctica comuna. “La repoblació no se sol dur a terme, només se sol donar en casos en què la regeneració natural ha fallat o perquè en aquest cas es vol implantar una altra mena de vegetació”, assegura Espelta. Un exemple d’espècie que necessita aquesta ajuda humana és el pi blanc, ja que no es regenera amb èxit després d’un incendi.
Malgrat adoptar mesures que accelerin el procés de recuperació, és lent i ardu. Pot arribar a trigar entre 30 i 50 anys, depenent de la zona, les espècies i les condicions climàtiques. Amb les sequeres i les onades de calor recurrents, aquestes últimes s’auguren adverses, cosa que prolongarà encara més la restauració forestal completa.
Si voleu saber-ne més poder visitar la notícia de pàgina de la Vanguardia
