Fins fa 60 o 70 anys, tenir un alzinar significava tenir un roc a la faixa extraordinari. Encara a mitjan segle passat, molts dels boscos gironins es dedicaven al carboneig. Però l’arribada de la bombona de butà a les cuines i el boom dels combustibles fòssils va posar fi a tot un món: a Catalunya hi havia una vintena d’oficis de bosc, de bosquerols a carboners, passant per traginers, pegaires o quadrejadors, recordava en un article a l’ARA el doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada. Ara és difícil trobar colles per talar. El bosc ha perdut valor, però la crisi energètica per la guerra a Ucraïna els ha tornat a posar en el punt de mira: aquest any la llenya s’ha encarit almenys un 30% i el gran problema és que és difícil trobar-ne.
“La bombona de butà va ser una revolució energètica, un canvi absolut, i ara n’estem començant una altra”, assenyala Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG). Des d’aquest curs és també el director de la nova càtedra del bosc de la UdG, un espai de reflexió pioner a tot l’Estat que vol convertir-se en la punta de llança d’una nova mirada sobre el bosc a Catalunya. De la mà de l’ONG Sèlvans, que fa anys que treballa per preservar i fer créixer els boscos madurs a Catalunya –amb propietats terapèutiques–, la UdG va presentar la setmana passada un espai de trobada de tot el sector vinculat al bosc a través de quatre línies de treball: territori, biodiversitat, acció climàtica, i salut i benestar.