Fins fa 60 o 70 anys, tenir un alzinar significava tenir un roc a la faixa extraordinari. Encara a mitjan segle passat, molts dels boscos gironins es dedicaven al carboneig. Però l’arribada de la bombona de butà a les cuines i el boom dels combustibles fòssils va posar fi a tot un món: a Catalunya hi havia una vintena d’oficis de bosc, de bosquerols a carboners, passant per traginers, pegaires o quadrejadors, recordava en un article a l’ARA el doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada. Ara és difícil trobar colles per talar. El bosc ha perdut valor, però la crisi energètica per la guerra a Ucraïna els ha tornat a posar en el punt de mira: aquest any la llenya s’ha encarit almenys un 30% i el gran problema és que és difícil trobar-ne.
“La bombona de butà va ser una revolució energètica, un canvi absolut, i ara n’estem començant una altra”, assenyala Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG). Des d’aquest curs és també el director de la nova càtedra del bosc de la UdG, un espai de reflexió pioner a tot l’Estat que vol convertir-se en la punta de llança d’una nova mirada sobre el bosc a Catalunya. De la mà de l’ONG Sèlvans, que fa anys que treballa per preservar i fer créixer els boscos madurs a Catalunya –amb propietats terapèutiques–, la UdG va presentar la setmana passada un espai de trobada de tot el sector vinculat al bosc a través de quatre línies de treball: territori, biodiversitat, acció climàtica, i salut i benestar.
La crisi climàtica, energètica i els futurs controls de les emissions de CO₂ estan generant, per als impulsors de la càtedra, “l’inici d’un canvi de percepció” i fent valdre altra vegada el bosc. “Cal mirar cap al bosc com un recurs però fent-ho bé, amb una gestió sostenible”, puntualitza Nogué. Catalunya té una massa forestal privilegiada, però que alhora suposa un repte davant de les persistents sequeres dels darrers anys: un 62% del territori és bosc, al darrere de països com Suècia, Finlàndia i Àustria. Però la gestió forestal del Principat respecte a aquests països no té res a veure. Els bosc s’ha desvaloritzat, s’ha malentès que no s’havia de tocar , i ara és un risc potencial per als incendis , quan se’n podria aprofitar la fusta o massa forestal per a la indústria.
Si vols saber més sobre aquesta notícia pots llegir més en aquest enllaç.