Entrevista a Alba Ferrer Sala: La veu de la dona pagesa i el seu compromís amb el món rural

Hola!
Em dic Alba Ferrer i vinc de família de pagès. Gran part de la meva infància la vaig passar entre camps de presseguers, perers, pomeres, l'hort i les granges, perquè quan vius a pagès, a casa s’ha d'ajudar o, si més no, no molestar mentre els altres treballen.
Tinc estudis en gràfica publicitària, ja que en una primera etapa de joventut no em volia quedar a casa i seguir amb el negoci familiar. Però, amb 23 anys, vaig decidir tornar a casa per aprendre d’una manera més profunda la vida i professió dels meus pares i avis.

• Com vas començar la teva trajectòria com a pagesa?
  Vaig començar com és tradicional: exercint d’aprenent durant uns anys, seguint els meus avis, pare o mare en el seu dia a dia, i parant atenció. De mica en mica, vas agafant responsabilitats i, amb el temps, pots començar a prendre decisions, sempre consensuades amb la resta de la família.
  Un cop vaig tramitar els papers per fer la incorporació com a jove pagesa, vaig fer uns cursos en línia i unes pràctiques específiques del meu sector (porcí i fruiters) per ampliar coneixements. Concretament, les de poda de fruiters em van agradar molt; vaig tenir la fortuna d'aprendre d'un home gran que s'havia dedicat tota la vida a ensenyar a podar, i era increïble escoltar-lo.

• Quins són els principals reptes que afrontes en el teu dia a dia?
  Com a autònoma, sobreviure cada dia al capdavant de la teva empresa ja és un repte: moltes hores, el preu dels insums disparat, el preu que se'ns paga per allò que produïm és el mateix des de fa anys, tot i que la vida és cada vegada més cara... Res que no sapigueu ja.
  En el meu cas, com a dona pagesa, tinc dos principals reptes: un és aconseguir que els treballadors, normalment d'altres cultures on la dona no treballa fora de casa, confiïn en el que dic sense dubtar o buscar la confirmació del meu pare. Mentalment és cansat i frustrant.
  L'altre repte és ser una mare present i productiva alhora, un equilibri gairebé impossible.

• Què et va inspirar a dedicar-te a l'agricultura i la vida rural?
  Estar a l'aire lliure. Ja quan acabava els estudis vaig veure que això d'estar tancada 8 hores en una oficina no era per a mi. Potser m’ho hauria d'haver plantejat abans de posar-me a estudiar, però cadascú segueix el seu procés.
  L'altre motiu és la llibertat. Poder ser la meva pròpia "jefa" i decidir què faig cada dia i com. Evidentment, si tens animals, aquests han de menjar cada dia, però considero que tinc un cert grau de llibertat, com poder plegar 10 minuts abans per anar a buscar els nens i portar-los a casa a dinar, per exemple. Per mi, això no té preu.

• Quina importància tenen els boscos i els recursos naturals per a la teva feina?
  Els boscos són el pulmó del planeta: formen part del cicle de l'aigua, són biodiversitat i una eina per lluitar contra el canvi climàtic. Són una part vital del planeta, que malauradament s'està reduint dràsticament per culpa de l'acció de l'ésser humà. Sense aigua, com hem vist aquests darrers anys, no podem fer res de res.

• Com has vist evolucionar el rol de la dona en el món rural?
  La dona sempre ha estat present al món rural i sempre ha estat important. Qui treballa al camp ho sap, sigui cuidant l'hort, els animals, les criatures o la casa; treballant amb el tractor, pasturant, fent factures o gestions. Sempre hi hem estat i sempre hi serem. El que cal és donar visibilitat a tota aquesta feina.

• Quines mesures creus que es podrien implementar per donar més suport a les dones pageses?
  Crec que s'ha fet un pas molt gran en aquest sentit. Però, si pogués fer una carta als Reis, demanaria trobar una manera d'ajudar les dones que volen ser mares. De tots els obstacles a superar, aquest és el més gran i difícil. Poder ser les mares que volem ser i mantenir la nostra activitat és molt difícil. He perdut el compte de les dones que m'han dit que arrosseguen el trauma d'haver de deixar els fills amb els avis per seguir treballant. Això m'entristeix.

• Com contribueix la gestió sostenible dels recursos forestals a la teva activitat?
  En el meu cas, els boscos que m'envolten són un autèntic polvorí. Cada estiu resem perquè no hi hagi cap incendi. Per sort, ara els boscos del municipi formen part d'una ADV, que de mica en mica va netejant les zones més perilloses. Els boscos han d'estar nets i sans, i per això seria bo que la feina de les ADV fos compatible amb el pasturatge de vaques i ramats, ja que abans els boscos estaven nets perquè la gent en vivia.

• Quina relació tens amb la certificació forestal PEFC i com creus que beneficia el sector rural?
  Tot el que contribueixi a una gestió ètica és benvingut, sempre que no sigui només un segell per apujar el preu del producte final i es compleixin realment els valors que promou.

• Com veus el futur de l'agricultura en el context de la sostenibilitat i el canvi climàtic?
  L'agricultura té un pes en el canvi climàtic, i per a mi ara el camí a seguir és l'agricultura regenerativa.

• Creus que hi ha prou reconeixement per la feina de les dones en el món rural?
  Avui en dia estem molt millor que anys enrere, però sempre es pot millorar. Les xarxes socials, especialment Instagram, han donat molta visibilitat a dones empoderades dins el sector agrari, convertint-se pràcticament en influencers.

• Com t'has adaptat als canvis tecnològics en la teva activitat diària?
  En el meu cas, la tecnologia no ha estat un problema fins ara. M’he anat adaptant a tot el que ha anat sortint. Veurem què ens prepara el futur en l’era de la intel·ligència artificial.

• Quin és el teu somni per al futur del món rural?
  Un món ple de petits agricultors i ramaders regeneratius, produint i distribuint a proximitat i guanyant-se la vida dignament. Un món on el consumidor sàpiga i valori la diferència entre els tipus de productes i decideixi conscientment. I un món rural on els petits pobles tornin a omplir-se de famílies joves.