Amb l’arribada del setembre, els focus mediàtics sobre els incendis als nostres boscos s’han apagat molt més ràpid que les flames i les seves conseqüències devastadores. Els pulmons verds del nostre país continuen invisibles durant bona part de l’any, fins que el foc i la urgència informativa els posen al centre del debat. Però aquests espais naturals necessiten atenció constant i una gestió activa durant tot l’any.
Espanya és el tercer país d’Europa amb més superfície forestal —28 milions d’hectàrees de muntanyes, de les quals 18,6 milions són arbrades— només per darrere de Suècia i Finlàndia. Malgrat això, bona part d’aquest “pulmó verd” està infragestionat o directament abandonat. Aquesta situació afavoreix l’acumulació de combustible vegetal i multiplica el risc d’incendis d’alta intensitat.
“La gestió activa és clau per reduir la gravetat dels grans incendis. Un bosc abandonat acumula massa sotabosc i arbres debilitats, mentre que la gestió genera discontinuïtats que frenen el foc i fan el bosc més sa i resilient”, explica Juan Velayos, CEO de Treehood, empresa dedicada a la construcció amb fusta.
Des de PEFC Espanya, la seva directora executiva, Ana Belén Noriega, recorda que “els incendis sempre existiran, però la magnitud depèn, en gran mesura, de la falta de gestió”.
A més de protegir el medi ambient, la gestió forestal genera ocupació directa i indirecta en territoris rurals, afavorint l’arrelament i combatent la despoblació. “És un motor de desenvolupament circular que revaloritza el recurs natural del bosc i transforma la identitat del territori”, assenyalen des de Finsa, empresa capdavantera en transformació de fusta.
Un dels reptes principals és la fragmentació de la propietat forestal, especialment a regions com Galícia, on el 97% és privada i es reparteix entre centenars de milers de propietaris. La manca de coordinació i l’excés de burocràcia compliquen la gestió i sovint desincentiven actuacions necessàries.
La construcció industrialitzada en fusta s’està consolidant com una alternativa real i sostenible. Comparada amb el formigó o l’acer, la fusta consumeix menys energia, emmagatzema carboni i redueix entre un 50% i un 70% la petjada de carboni en l’edificació.
A més, la industrialització permet fabricar elements a planta i muntar-los en obra en terminis molt més curts, amb menys costos i residus. Segons Velayos, “una casa de fusta pot evitar fins a 25 tones de CO₂ respecte a una construïda amb formigó”.
La certificació forestal és la clau per assegurar la gestió sostenible i la traçabilitat de la fusta des del bosc fins a l’habitatge. PEFC Espanya ja ha certificat més de 3 milions d’hectàrees, amb més de 80.000 silvicultors i prop de 2.000 empreses adherides.
Noriega destaca que “certificar implica gestió activa, compromís econòmic i auditories externes. És la millor garantia per al consumidor que la fusta prové de boscos ben gestionats”.
El futur passa per transformar els nostres boscos oblidats en motors d’innovació i sostenibilitat. La bioeconomia forestal, juntament amb la construcció en fusta certificada, ofereix una resposta integral a tres grans reptes: el canvi climàtic, la manca d’habitatge i la despoblació rural.
Tal com resumeix Asemfo (Associació Nacional d’Empreses Forestals):
“La gestió forestal és una inversió intel·ligent: impulsa l’economia rural, genera ocupació, garanteix recursos sostenibles i millora la conservació del medi natural.”
Ara és el moment de mirar de nou cap al bosc i convertir-lo en el cor del nostre futur.
La madera, un material sostenible por la construcciónFreepik