La fusta morta, una font de biodiversitat per als boscos de Catalunya
PEFC Catalunya a la Fira Gastronòmic 2024: Compromís amb la sostenibilitat
05/11/2024
Menys del 20% dels treballadors de la indústria del paper i la fusta tenen menys de 35 anys
25/11/2024
Els arbres caiguts i en plena descomposició sovint no gaudeixen de la popularitat entre la societat. Moltes persones creuen que aquesta fusta morta representa una font de plagues, indica deixadesa o, fins i tot, pot generar un risc d’incendi. No obstant això, un estudi pioner liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha revelat una realitat molt més complexa i sorprenent que ens fa replantejar les nostres percepcions sobre aquests elements naturals.
Des de fa 10 anys, el CREAF ha estat investigant els boscos de pi silvestre de Catalunya afectats per episodis de mortalitat arbòria, i els resultats d’aquesta recerca demostren que la fusta morta generada per la caiguda dels arbres és molt més variada del que pensàvem, i, per tant, acull una biodiversitat considerablement més gran. Els rodals afectats per la mortalitat arbòria presenten un 83% més de fusta morta, amb una major quantitat d’arbres caiguts o morts de peu, així com un 23% més de tipus de fusta en diferents estadis de descomposició, fet que permet una major diversitat de vida al seu voltant.
Aquesta fusta morta es converteix en un element clau per a moltes espècies de fauna i flora, ja que proporciona hàbitats essencials per a la seva supervivència. Els arbres caiguts, així com els que queden de peu en procés de descomposició, serveixen de refugi, aliment o lloc de cria per a una gran varietat d'espècies. Exemples com els picapinos, el yesquero de roure Phenillus robustus o l’escarabat amenaçat Rosalia alpina en els hayedos demostren com la fusta morta és fonamental per a la biodiversitat de certs ecosistemes.
"Els rodals afectats per la mortalitat arbòria presenten un 83% més de fusta morta, amb una major quantitat d'arbres caiguts o morts de peu, així com un 23% més de tipus fusta en diferents estadis de descomposició, fet que permet una major diversitat de vida al seu voltant"
Els boscos que presenten una major quantitat de fusta morta també tenen una estructura més complexa. Aquesta complexitat afavoreix la creació de microambients, elements naturals de gran valor que permeten una major diversitat de vida al bosc i, a més, fan que el bosc sigui més resistent a noves alteracions o canvis en l'ecosistema, com poden ser noves sequeres o altres factors de risc. Així, la fusta morta no només afavoreix la biodiversitat immediata, sinó que també millora la resiliència del bosc a llarg termini. L’estudi realitzat en els boscos de pi silvestre afectats per la sequera de 2012 ha revelat que aquesta fusta morta ha estat una oportunitat de regeneració per a molts ecosistemes afectats, ja que ha donat lloc a l’aparició de nous microhàbitats que, en molts casos, són ideals per a la fauna i flora que depèn d’aquests entorns específics.
Pel que fa al clima local, l’estudi destaca que les zones més humides de Catalunya, com les zones pirinenques, concentren una gran quantitat de fusta morta, la qual cosa afavoreix una major biodiversitat en aquests llocs. Tanmateix, la humitat accelera la descomposició de la fusta, fent que aquesta situació sigui efímera. Això significa que, si no es generen noves fonts de fusta morta amb la mateixa rapidesa, els microhàbitats creats poden desaparèixer ràpidament.
En canvi, en llocs més secs o freds, com les zones més mediterrànies de Catalunya, la descomposició de la fusta és més lenta, la qual cosa permet que els beneficis d’aquests hàbitats es mantinguin durant més temps. Això també afavoreix la biodiversitat en aquestes zones més extremes, on la flora i la fauna que depèn de la fusta morta pot continuar existint i prosperant durant més temps, tot i tenir menys quantitat d’aquesta fusta.
Segons els investigadors responsables de l'estudi, encara que la sequera no sigui un fenomen positiu per als ecosistemes, aquest esdeveniment ha servit, en alguns casos, com una oportunitat per a la regeneració natural dels boscos. “Quan parlem de les alteracions als ecosistemes, sovint ho fem des d’una perspectiva humana. Pensant en com ens afecten a nosaltres econòmicament o emocionalment. Però, per als ecosistemes, aquestes alteracions poden formar part de la seva dinàmica natural, i fins i tot representar una oportunitat per a la creació de nous hàbitats”, explica Francisco Lloret, autor de l’article i investigador del CREAF i de la UAB.
Aquesta investigació mostra com els "desastres" naturals poden ser també una font d’oportunitats per a la biodiversitat, però també recorda que l'augment de la freqüència i intensitat de les alteracions com la sequera, causat pel canvi climàtic, pot tenir conseqüències negatives si no es gestiona adequadament. Josep Maria Espelta, també investigador del CREAF, apunta que en alguns casos pot ser beneficiós mantenir la fusta morta i retenir arbres debilitats, ja que això afavoreix una major heterogeneïtat en l'estructura dels boscos i, per tant, la seva biodiversitat.
Infografia sobre la importància de la fusta morta en els boscos. Disseny: Galdric Mossoll | CREAF
