Crit d'alerta del sector forestal, que denuncia ser víctima d'actes vandàlics. Insults, amenaces, furts, destrosses de maquinària de treball i, des de fa un temps, més robatoris de llenya degut a la crisi energètica. Tot plegat ho vinculen a una "desconnexió" entre el món urbà i el rural, i a un "desconeixement" del paper que fan les empreses forestals al territori. "La gent no entén que fem un bé a la natura, només veuen que tallem arbres", es queixa Xavier Herraiz, empresari. Fa uns dies els van destrossar part de la maquinària, i assegura que aquest no és el primer cop. Per això, creu que cal més pedagogia.
"No sabem qui ha sigut, potser algú a qui no li agrada la feina que fem, que tallem arbres o qualsevol altra cosa". Herraiz explica a l'ACN que "ja els ha passat de tot", des de robatoris de llums, eines o fins i tot ser increpats en una finca de la Cerdanya. Aquest empresari del sector forestal admet a l'ACN que aquests desperfectes són un entrebanc més a una feina que, de per sí, ja és complicada perquè requereix arribar a acords amb els propietaris de les finques i sol·licitar els permisos pertinents amb l'administració.
"Els treballadors que tenim més de 20 anys d'experiència i sempre tallem els arbres que veiem més dolents; el que s'hi ha dedicat més temps ho sap veure a simple vista, són aquells pins deformats, on la fulla comença a estar marró o que està malalt i s'ha de treure", remarca. Un cop escollit, es demanen els permisos i hi ha un equip d'enginyers que avala la proposta i en fa seguiment.
Herraiz creu que el problema és que hi ha una "desconnexió" amb la societat i que hi ha gent que només veu que es tallen arbres. "Tu veus les màquines a primera vista i t'impacta, però el resultat no es veurà fins d'aquí a dos anys, et podria ensenyar finques que han quedat com jardins", assenyala Herraiz.
Una idea que comparteix Iolanda Domenjó, representant de l'Associació de Rematants i Serradores de Catalunya. "La gent ha de tenir paciència, per deixar acabar la feina i esperar a veure els resultats", diu. Els beneficis d'una bona gestió forestal van des d'arbres més sans, sense plagues fins a un augment de l'aigua del subsol perquè s'elimina la competència en punts massificats d'arbres que absorbeixen recursos.
Domenjó admet que estan preocupats pel "desconeixement" de la societat i els danys que pateix el sector. Creu que cal fer més pedagogia. "No hem arribat a demanar més vigilància, demanem més pedagogia, a escoles i a la ciutadania", afegeix. L'associació remarca que Europa comparteix de ple els objectius de les empreses del sector en la lluita contra el canvi climàtic i els beneficis per al territori. Però aquest vandalisme demostra que, a Catalunya, no hi ha aquesta visió i cal revertir-ho.
Més robatoris de llenya
La crisi energètica ha agreujat la situació. Així ho han constatat propietaris forestals del Lluçanès on han patit dos robatoris de llenya en els últims dies. Calculen que es van endur unes 3 tones en total. Es dona el cas que els mateixos amos de la finca els van enxampar in fraganti.
Jordi Solà, enginyer forestal a càrrec de l'Associació de propietaris forestals del Lluçanès, explica que s'han disparat les alarmes perquè això no era habitual a la zona, sinó que solia passar sobretot en zones més urbanes. Amb les noves tecnologies, és molt més fàcil accedir a zones desconegudes. "Amb cotxe pots anar des de l'àrea metropolitana fins aquí en 45 minuts", afirma, i recorda que la majoria de propietats no estan tancades perquè "seria inviable". Falta més consciència i més "sentit comú": "La gent es passeja per les finques forestals com si fos el passeig del seu poble i no ho som".
Denunciar aquests furts no és fàcil perquè fan falta proves i tenir-ne coneixement al cap de poc. Segons la presidenta d'aquesta associació del Lluçanès, Glòria Roig, "fins que no la pesen al camió, no saps la llenya que tens". I es queixa que, a banda de patir ja els boletaires, ciclistes i motoristes i els incívics que es deixen els passos de vaca oberts, ara a més han de vigilar que no els robin les piles de llenya que deixen al bosc a punt perquè la reculli el camió. Per Roig, hi ha "un desconeixement molt gran" i lamenta que la gent entri a les finques sense demanar permís. "Són uns mínims de respecte, el bosc no és de tots", remarca.
Si vols llegir-ne més sobre la notíca de CCMA