Els boscos catalans són alarmantment vulnerables: sequeres, onades de calor, pluges torrencials, pèrdua de nutrients, plagues, incendis... Alhora, la població demana de manera creixent dinamitzar el món rural i fer servir la fusta local, un material sostenible i de proximitat. És per això que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha resumit deu propostes dels científics per als boscos de Catalunya, que ha presentat al Parlament Europeu.
El director del CREAF, Joan Pino, ho va explicar durant un seminari organitzat per l'eurodiputat Jordi Solé (ERC-ALDE). Les va resumir dient que la gestió dels boscos ha d'acompanyar aquest sistema viu i dinàmic en tres reptes alhora: mantenir la biodiversitat, fer-los més resilients al canvi climàtic i ajudar-los perquè proporcionin els serveis que els demana la societat.
En aquest sentit, el centre aposta per una gestió forestal basada en la ciència i amb el consens dels actors del territori, trobant pràctiques que permetin un desenvolupament sostenible de la bioeconomia forestal, aprofitant els productes i serveis del bosc sense perjudicar-ne la salut i el bon funcionament. A més, el CREAF també aposta per diversificar les pràctiques de gestió, adaptant-les a cada lloc i a cada objectiu. De fet, també reconeix que la no-intervenció també es pot entendre com a gestió forestal si és planificada i amb un objectiu clar.
A Catalunya hi ha una gran diversitat de paisatges i boscos. Cadascun d'ells es troba en un estat i en un context topogràfic, climàtic, socioeconòmic i històric diferent. Per tant, és recomanable que la gestió ho tingui en compte, com també les funcions que volem restaurar, mantenir o millorar en cada indret. A més, els boscos són multifuncionals contribuint de diveres maneres al nostre benestar, del lleure a la regulació del clima i l'aprofitament de la fusta.
Per tant, cal que diversos models de gestió coexisteixin segons les funcions que es necessitin i segons el que pugui oferir cada boc. Això passa per una ordenació territorial coordinada, que hauran de fer les administracions juntament amb experts i amb la implicació de tots els sectors relacionats, dels propietaris als empresaris del turisme verd passant pels ramaders.
El decàleg presentat para una atenció especial a les amenaces del canvi climàtic, demanant apostar per una gestió preventiva, pel risc d'incendis; i adaptativa, per ajudar els boscos a fer front a la situació. Les mesures, però, no són generalitzables pels seus costos econòmics i socials i perquè tenen una efectivitat variable. Caldrà fer-ho per zones: a les més accessibles i estratègiques per al control del foc o amb més ric per a la població, caldran paisatges amb menys combustible i més discontinuïtat forestal; a les més remotes, caldrà assumir que la dinàmica natural, sequeres i incendi inclosos, acabaran gestionant el bosc.
Finalment, també cal vetllar per uns boscos saludables i plens de vida, i per tant caldrà reservar-ne una part substancial, especialment dels més conservats, perquè evolucionin cap a estadis més madurs i sense cap altra gestió que la seva pròpia dinàmica natural.
El full de ruta del CREAF se sintetitza en un decàleg que prové d'una reflexió interna amb la participació de la majoria d'experts forestals del centre:
1. La gestió forestal ha de fer front a un nou entorn climàtic i social que canvia acceleradament. Aquest està canviant la composició d'espècies i la pèrdua de biomassa. Els boscos respondran progressivament o de manera més sobtada, amb mortalitats massives d'arbres causades per sequera, plagues i/o incendis. D'altra banda, els boscos ja han de fer front a noves demandes de la societat i això augmenta la pressió sobre els serveis ecosistèmics que proporcionen. Cal acompanyar el bosc en la seva transició cap a aquest nou context socioambiental.
2. L'objectiu de la gestió forestal a Catalunya ha de ser restaurar, mantenir o millorar la salut o funcionalitat ecològica dels boscos. Només així assegurarem que se'n conserva la biodiversitat i es mantindrà a llarg termini el benestar i els serveis que els boscos aporten a la societat. La gestió ha de permetre guanyar temps i evitar transicions traumàtiques que poden fer perdre sòl i col·lapsar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, a banda dels riscos per a la població associats, per exemple, als incendis forestals.
3. La gestió ha d'aconseguir boscos multifuncionals, que proveeixin el màxim de funcions i serveis, però caldrà adaptar aquesta provisió als objectius específics de cada cas, segons les potencialitats de cada bosc. Això vol dir que de vegades es podrà combinar la gestió orientada a l'aprofitament forestal amb la destinada a la prevenció d'incendis o a la conservació de la biodiversitat, però no ha de per què passar sempre i pot ser que calgui triar.
4. Mantenir la funcionalitat dels boscos requereix eines de gestió molt diverses amb gradients d'intervenció que van de promoure l'evolució lliure de les masses forestals fins a la rompuda del bosc i la substitució per conreus o pastures, passant per tallades de freqüència i intensitat variables segons els objectius i el context socioambiental de cada lloc. Aquesta gestió és necessàriament complexa, aplicada a escales espacials molt diferents i integrada en els sistemes socioecològics locals i amb resultats a mitjà i llarg termini.
5. La gestió forestal ha de basar-se en el coneixement científic: ha de contemplar l'estat de salut actual de cada bosc, les funcions que s'hi donen i els serveis potencials del bosc; ha de considerar escales espacials molt diferents i escales de temps també diverses i com a mínim de decennis; ha de contemplar el context actual, però també el futur que resultarà del canvi climàtic. A Catalunya hi ha molts actors de l'àmbit de la recerca que poden aportar informació i dades d'alta qualitat que s'han de transferir a la planificació de la gestió.
6. La gestió forestal ha de prioritzar les solucions basades en la natura: permeten que els boscos mantinguin la complexitat que necessària per ser resilients als canvis i per oferir múltiples funcions i serveis ambientals. Un bosc monoespecífic i amb una estructura simplificada difícilment podrà oferir el que li demanem. Les solucions basades en la natura ens han de permetre alinear les estratègies forestals, de gestió del territori i de conservació de la biodiversitat catalanes, espanyoles i europees.
7. Cal combinar la gestió amb la recuperació de processos naturals perduts que regulen la dinàmica del bosc, com l'herbivoria i els règims d'inundacions o incendis. Aquesta combinació també ha de comprendre els processos associats a l'activitat humana, com l'extracció de fusta o la pastura de ramats domèstics. Cal una visió de conjunt que contempli els sistemes naturals i humans amb les seves dinàmiques i la valoració dels riscos associats a aquests processos. Aquesta recomanació està totalment alineada amb les estratègies forestals i de conservació de la biodiversitat europees i espanyoles i les solucions basades en la natura.
8. Cal una planificació territorial dels usos del bosc per assegurar que la gestió manté la complexitat i multifuncionalitat a escala de paisatge. La gestió s'ha de recolzar en l'ordenació i la planificació territorials, i ha de ser compartida i integrada en la dinàmica socioeconòmica del territori. En aquest sentit, cal avançar cap a un model compartit, amb estratègies i indicadors acordats entre els diversos sectors i que tinguin en compte tant els condicionants ambientals com els socioeconòmics.
9. Cal una reflexió específica i de conjunt sobre la problemàtica dels incendis, que avaluï la idoneïtat i la factibilitat d'aplicar diverses eines de gestió a situacions socioambientals diferents. No es poden aplicar reduccions de la càrrega de combustible arreu ni gestionar tot el paisatge per a la prevenció d'incendis, per motius diversos (ecològics, socials, i també econòmics). Caldrà, per tant, acceptar una certa freqüència d'incendis, prioritzar on es fan les intervencions més intenses i on és més raonable fer servir el foc com un procés natural i promoure la dinàmica lliure dels ecosistemes.
10. Cal entendre el bosc com un ecosistema clau i fer valdre per al seu paper en la conservació de la biodiversitat, en la provisió de funcions, béns i serveis essencials per al conjunt de la societat. Per a aconseguir-ho cal enriquir i ampliar el relat sobre què considerem gestió forestal, incorporant-hi la recuperació i el manteniment de processos naturals com una eina clau.
