Els embalatges de plàstic dels aliments d'un sol ús es converteixen en residu automàticament. I ho anunciava fa uns dies la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà: "Catalunya ha de fer un pas ferm i molt decidit cap al residu zero. Prou gots, plats i bastonets de plàstic", afirmava en anunciar l'aposta legislativa. I és que per cada un d'aquests productes de plàstic n'existeix un de paper o cartó, molt més sostenible, reciclable i biodegradable. A més el teixit empresarial d'aquests tipus de productes sempre ha estat més arrelat al territori provocant així una economia circular enfront de la cadena de subministrament i transformació del plàstic.
La matèria primera que s'utilitza per a la fabricació del paper i el cartó és la pasta que prové de fibres vegetals. Els impactes positius, segons la memòria d'Aspapel, són diversos. Aspapel estima que la generació d'ocupació directa i indirecta en les plantacions de pi i eucaliptus per al paper és de més de vint mil persones. La procedència de la fusta per a paper a escala estatal representa un 96% nacional respecte al 4% d'importació. La fusta certificada consumida pel sector paperer és del 60%.
En aquest sentit, a Catalunya hi ha aproximadament unes dues-centes empreses certificades en Cadena de Custòdia que garanteixen mitjançant la certificació PEFC, que els seus productes provenen de boscos gestionats de forma responsable i que les fonts estan controlades al llarg de la cadena de subministrament, evitant així posar en el mercat, productes que provenen de fonts il·legals o de la desforestació.
