Revaloritzar el bosc, una necessitat actual
Catalunya aprofita menys d’un 25% de la superfície boscosa
21/11/2022
Un estudi del CTFC demostra que cremar el sotabosc minva el risc d’incendi i sequera
12/12/2022
Fins fa 60 o 70 anys, tenir un alzinar significava tenir un roc a la faixa extraordinari. Encara a mitjan segle passat, molts dels boscos gironins es dedicaven al carboneig. Però l’arribada de la bombona de butà a les cuines i el boom dels combustibles fòssils va posar fi a tot un món: a Catalunya hi havia una vintena d’oficis de bosc, de bosquerols a carboners, passant per traginers, pegaires o quadrejadors, recordava en un article a l’ARA el doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada. Ara és difícil trobar colles per talar. El bosc ha perdut valor, però la crisi energètica per la guerra a Ucraïna els ha tornat a posar en el punt de mira: aquest any la llenya s’ha encarit almenys un 30% i el gran problema és que és difícil trobar-ne.
“La bombona de butà va ser una revolució energètica, un canvi absolut, i ara n’estem començant una altra”, assenyala Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG). Des d’aquest curs és també el director de la nova càtedra del bosc de la UdG, un espai de reflexió pioner a tot l’Estat que vol convertir-se en la punta de llança d’una nova mirada sobre el bosc a Catalunya. De la mà de l’ONG Sèlvans, que fa anys que treballa per preservar i fer créixer els boscos madurs a Catalunya –amb propietats terapèutiques–, la UdG va presentar la setmana passada un espai de trobada de tot el sector vinculat al bosc a través de quatre línies de treball: territori, biodiversitat, acció climàtica, i salut i benestar.
"El bosc s’ha desvaloritzat, s’ha malentès que no s’havia de tocar , i ara és un risc potencial per als incendi, quan se’n podria aprofitar la fusta o massa forestal per a la indústria."
La crisi climàtica, energètica i els futurs controls de les emissions de CO₂ estan generant, per als impulsors de la càtedra, “l’inici d’un canvi de percepció” i fent valdre altra vegada el bosc. “Cal mirar cap al bosc com un recurs però fent-ho bé, amb una gestió sostenible”, puntualitza Nogué. Catalunya té una massa forestal privilegiada, però que alhora suposa un repte davant de les persistents sequeres dels darrers anys: un 62% del territori és bosc, al darrere de països com Suècia, Finlàndia i Àustria. Però la gestió forestal del Principat respecte a aquests països no té res a veure. Els bosc s’ha desvaloritzat, s’ha malentès que no s’havia de tocar , i ara és un risc potencial per als incendis , quan se’n podria aprofitar la fusta o massa forestal per a la indústria.
- 73,4% de superfície forestal a la demarcació de GironaLa demarcació de Girona és la que té més superfície forestal de tot Catalunya. Un 53,77% del territori és bosc, segons les dades del Mapa d’Usos del Sòl de Catalunya del 2021. Als anys 60, en canvi, només representava el 40%. La massa forestal no ha parat d’augmentar amb l’abandonament de camps i pastures.
- 1,5% de boscos madurs o envellits a CatalunyaTal com assenyalava Francisco Lloret, investigador del CREAF, en una entrevista a l’ARA, “al nostre entorn no tenim cap bosc natural”. Els boscos madurs o envellits, els que tenen arbres almenys centenaris, representen només un 1,5% del total, segons l’ONG Sèlvans.
Si vols saber més sobre aquesta notícia pots llegir més en aquest enllaç.