Ens juguem la partida a una sola carta, en la propera estació plujosa, la primavera. En cas de no arribar, tal com ha passat durant els darrers dos anys, la situació s'agreujaria de tal manera que cauríem en fase d'excepcionalitat.
Per revertir la situació, cal que les precipitacions arribin al Pirineu oriental. No serveixen els sistemes frontals atlàntics, que per molt que deixin, a tot estirar frenarà el descens de les reserves d'aigua o l'aturarà, però no les farà augmentar. Calen situacions meteorològiques de llevant, amb pertorbacions mediterrànies que descarreguin pluja durant dies i dies o durant setmanes com per donar de beure als boscos i al terra. Calen nevades importants a les capçaleres del Ter i del Llobregat. Cal saturar el terreny d'aigua per omplir els aqüífers i després, per escorrentia superficial, omplir els embassaments. Calem precipitacions superiors als 200 mm de pluja caiguts pausadament durant uns quants dies per fer-la ben efectiva.
La sequera és un mal endèmic del clima mediterrani i és un bon baròmetre del canvi climàtic
Hi ha tres components del canvi climàtic que notarem clarament a casa nostra: un augment dels dies de calor, amb estius més llargs; un augment dels fenòmens extrems, com els temporals Glòria i Filomena; i per l'augment de les sequeres, amb més freqüència i més intensitat.