No plou i tampoc hi ha perspectiva de pluja a curt o mitjà termini. Les reserves d'aigua de les conques internes han baixat per sota del 30%, ara se situen al 29.6%, mentre que les reserves dels pantans de la conca de l'Ebre estan una mica millor que fa dos mesos i ronden el 40%, amb un 39.8%.
Les conques internes es troben en situació d'alerta per sequera des del 15 d'agost, moment en el qual les reserves d'aigua es troben per sota del 40%. I ara, anem camí d'escenari excepcional de sequera que s'activarà quan les reserves d'aigua baixin per sota del 25%. La reserva d'aigua mitjana de cinc anys de les conques internes és del 75%, una reserva molta allunyada de l'estat actual del 29,6%.
Van passant les setmanes i les precipitacions, siguin sòlides en forma de neu o líquides en forma de pluja, no arriben. Si més no, no cauen les quantitats que caldria per aturar el descens de les reserves d'aigua i menys encara com per revertir la situació.
El pantà de Sau és un dels millors exponents de la sequera a Catalunya per dues raons, perquè subministra aigua a l'àrea de Barcelona i, sobretot, per la imatge icònica del nivell de l'aigua que cobreix l'església de Sant Romà de Sau, un punt de referència per valorar l'estat de la reserva del pantà. Ara la reserva de Sau es troba només al 18,8%, una de les xifres a què no s'arribava des del 2008. Aquí teniu l'estat de les conques internes d'altres pantans.
Les reserves d'aigua dels embassaments catalans que vessen a l'Ebre es troben al 39,8%, un pèl millor que fa dos mesos, quan es trobava al 37,2%. La part positiva d'aquesta dada és que les nevades de les últimes dues setmanes han estat i seran beneficioses, quan arribi la fosa de la neu, per incrementar una mica més les reserves d'aigua. En quinze dies les reserves de neu al Pirineu occidental han pujat del 48 al 55%, sens dubte una bona notícia, tot i que falta moltíssima neu encara.
Ens juguem la partida a una sola carta, en la propera estació plujosa, la primavera. En cas de no arribar, tal com ha passat durant els darrers dos anys, la situació s'agreujaria de tal manera que cauríem en fase d'excepcionalitat.
Per revertir la situació, cal que les precipitacions arribin al Pirineu oriental. No serveixen els sistemes frontals atlàntics, que per molt que deixin, a tot estirar frenarà el descens de les reserves d'aigua o l'aturarà, però no les farà augmentar. Calen situacions meteorològiques de llevant, amb pertorbacions mediterrànies que descarreguin pluja durant dies i dies o durant setmanes com per donar de beure als boscos i al terra. Calen nevades importants a les capçaleres del Ter i del Llobregat. Cal saturar el terreny d'aigua per omplir els aqüífers i després, per escorrentia superficial, omplir els embassaments. Calem precipitacions superiors als 200 mm de pluja caiguts pausadament durant uns quants dies per fer-la ben efectiva.
Hi ha tres components del canvi climàtic que notarem clarament a casa nostra: un augment dels dies de calor, amb estius més llargs; un augment dels fenòmens extrems, com els temporals Glòria i Filomena; i per l'augment de les sequeres, amb més freqüència i més intensitat.
En el que portem del segle XXI, la sequera és un fenomen recurrent. En el següent mapa està assenyalat l'any de sortida d'una sequera. Es pot veure clarament aquesta periodicitat cada 4 o 5 anys. Recull de les darreres sequeres amb dades de les conques internes:
- Sequera 2016/2018: les pluges van començar el mes de febrer i van perdurar durant la primavera. Abans de l'arribada de les pluges la reserva d'aigua va caure fins al 43%.
- Sequera 2012/2013: la reserva mínima va arribar al 52%.
- Sequera 2006/2008: la sequera més severa en 90 anys, on la reserva d'aigua es va desplomar fins al 20%.
Si vols llegir més informació pots entrar a la notícia de CCMA i observar els gràfics i les imatges