Malgrat les últimes pluges, la sequera fa estralls en els boscos catalans. L'any passat, més de 33.000 hectàrees van patir la manca d'aigua i de la calor extrema. Es tracta de quasi 10.500 hectàrees noves, que se sumen a les més de 22.000 hectàrees ja afectades el 2021.
Són dades de l'informe DeBoscat, la xarxa de monitoratge del Decaïment de Boscos de Catalunya, a les quals ha tingut accés Nació. Els seus impulsors, el Departament d'Acció Climàtica amb el suport dels Agents Rurals i el CREAF, assenyalen que ha estat l'any més dur pels boscos catalans d'ençà que hi ha registres on s'ha viscut una autèntica “guerra per l'aigua”.
El 2021 un total de 22.595 hectàrees van ser afectades per la sequera i les onades de calor. Un impacte que inclou la decoloració de les fulles, la seva caiguda fora de temporada i, fins i tot, la mort. La sequera es va fer més intensa l'any següent provocant un empitjorament en unes 17.838 hectàrees d'aquestes mateixes zones i l'afectació en 10.477 hectàrees més.
D'aquesta manera, l'any passat van patir efectes severs un total de 33.072 ha de bosc, quasi un 2,4% de tota la superfície forestal. Per comparar: un camp de futbol ocupa entre 0,6 i 0,8 hectàrees i la superfície calcinada a Catalunya pels incendis forestals l'any passat va ser de 5.800, la pitjor xifra de la darrera dècada.
L'informe DeBosCat s'elabora des del 2012. En la primera edició es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d'aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat. En aquest sentit, tant Acció Climàtica com el CREAF apunta que es “tractava d'una xifra inflada” i que, sense dubte, l'any passat va ser el més dur per als boscos del nostre país.
L'impacte territorial és molt superior a la meitat nord de Catalunya. “Són boscos que quan es van començar a desenvolupar fa 50-60 anys tenien condicions molt diferents”, explica Anna Sanitjas, directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica.
El canvi climàtic ens situa en un escenari amb menys pluja, però sobretot més mal distribuïda. Tanmateix, un dels elements més desconeguts és com l'increment de la superfície forestal –actualment ja ocupa el 64% de Catalunya- i, sobretot, la seva densificació està disminuint els recursos hídrics disponibles.
“Són els grans consumidors ocults d'aigua del nostre país”, assenyala la directora general d'Ecosistemes Forestals. De mitjana, un arbre consumeix 7.000 litres anuals i, en alguns casos, aquesta quantitat s'arriba a duplicar. En alguns ecosistemes, arriben a retenir el 80% de l'aigua de pluja, evitant que pugui escolar-se cap a rius i embassaments.
“Als nostres boscos es viu una autèntica guerra per l'aigua”, afegeix. En aquest sentit, des d'Acció Climàtica es té clar que la solució passa per la gestió forestal. “Cal tornar a treballar el bosc. Tenir menys arbres, però més valents. Més forts i amb més diàmetre. Que competeixin menys per l'aigua”, destaca Sanitjas.
De fet, projectes com el que es desenvolupa a la conca de la Muga va en aquesta direcció. Fomentar la gestió forestal a partir de crèdits de carboni per “recuperar” l'aigua que, si no es fes res, deixaria d'estar disponible en les dècades vinents a l'embassament de Darnius-Boadella.
