Els boscos mediterranis estan molt acostumats a les peculiaritats típiques del nostre clima: sequeres, alguna onada de calor a l'estiu... Però el que estan vivint els darrers anys "no ho havíem vist mai", diu Francesc Cano Ibáñez, director adjunt de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Francesc Cano ens acompanya a un bosc prop d'Olius, al Solsonès, on el que veiem són diversos roures amb les fulles totalment marrons, com si fóssim a la tardor, i també alguns pins blancs i pins de l'espècie pinassa que ja no tenen ni fulles.
Els roures, com a arbres caducifolis, tenen una estratègia per sobreviure a l'estrès per falta d'aigua. Opten per perdre les fulles i enviar els nutrients que tenen cap a les arrels, per esperar fins a la primavera. Per això sónde les espècies que més aviat veiem marrons, però que són més resistents.
Una altra cosa són els pins, que són perennes i, per tant, triguen molt més a veure's marrons, però quan ho estan, tenen més possibilitats de no suportar-ho i morir.