Un any més, els incendis forestals es converteixen en els protagonistes ocupant portades de periòdics i sent objecte de debat nacional, i com cada any es repeteix el mantra que el canvi climàtic és el culpable dels incendis que arrasen Espanya. Òbviament, el canvi climàtic està influint en la intensitat del foc, a causa d'un augment de les temperatures, estius més llargs, menys pluges, etc., però el principal problema que sofreixen les nostres muntanyes és la falta de gestió.
Més de la meitat del territori nacional és forestal, les masses forestals cobreixen un major espai que fa dècades, però estan pitjor conservades per l'escassa gestió que es fa en elles. Amb la falta d'aprofitaments tradicionals en el medi rural, la muntanya es converteix en un polvorí en tenir més càrrega de combustible en forma de biomassa forestal, que ara s'acumula afavorint la propagació dels incendis i fent cada vegada més difícil les tasques d'extinció.
Ana Belén Noriega, Secretària General de PEFC Espanya incideix en la necessitat de frenar els incendis mitjançant un veritable impuls de la bioeconomía:
“És necessari posar en valor i impulsar l'aprofitament sostenible dels productes forestals com la fusta, suro, biomassa i la ramaderia en extensiu impulsant polítiques que afavoreixin l'origen renovable i sostenible de les matèries primeres”.
Afegeix:
“Des de PEFC promovem la gestió sostenible de les muntanyes espanyoles, gestió que se certifica contra la Norma UNEIX 162.002 de Gestió Forestal Sostenible. Entre els indicadors d'aquesta Norma està l'Indicador 2.5: Prevenció i defensa contra incendis forestals. Un indicador que en aquests moments cobra especial importància i que significa que les superfícies certificades PEFC (més de 2,5 milions d'hectàrees a Espanya) han de comptar amb plans de prevenció dels incendis gestionant adequadament el tipus i quantitat de biomassa que alberguen. No és infal·lible, però la gestió activa és present”.
Segons Noriega, el debat de si el canvi climàtic és determinant o no en aquests incendis és un altre debat obert en aquests moments. Els incendis alliberen a l'atmosfera enormes quantitats de CO2 acumulats durant anys en les masses arbòries i sòls forestals, per tant, és absolutament crucial la seva prevenció per a evitar aquests efectes negatius per al planeta. Les polítiques climàtiques al nostre país inverteixen en la mitigació dels seus efectes allí on són més visibles per a la ciutadania: vehicle elèctric, energies renovables, reciclatge, etc., i més efectius a l'efecte de compliment dels objectius marcats a la UE i en els quals es troben involucrats a més potents sectors econòmics. Però perquè de veritat tinguem una transició ecològica justa, s'hauria de tenir en compte, a més, que invertir en la gestió sostenible de les muntanyes com a macroestructures verdes que són, és beneficiós per al clima, per a crear teixit econòmic lligat al terreny i per a mitigar la situació d'abandó de les persones que habiten els territoris rurals forestals.
Per part seva, Marc Castellnou, Inspector Cap del Grup de Suport d'Actuacions Forestals (GRAF, per les seves sigles en català), apel·lava recentment en el Congrés Forestal Espanyol a la gestió forestal com a urgent mesura per a combatre els incendis extrems:
“L'era de l'extinció s'ha acabat. Cal acceptar que hem tocat sostre amb l'extinció, i que necessitem un paisatge gestionat per a poder gestionar incendis”.
Per tant, la gestió forestal i la silvicultura es converteixen en les eines imprescindibles per a combatre els incendis que estem sofrint en els últims anys i que segons Castellnou són més extrems que mai. “És necessari invertir a gestionar la superfície forestal i no a reduir el que es crema. La no gestió de les nostres muntanyes és el que està condicionant els incendis i no el canvi climàtic”, va afirmar.
En definitiva, la gestió forestal sostenible i la volta a un aprofitament més actiu de les nostres muntanyes serà la clau per a poder fer front a aquesta ona d'incendis amb els quals, any rere any es perden vides humanes, paisatge i biodiversitat.
