Joaquín Ponciano és un naturalista i autor espanyol de nombrosos llibres. Columnista habitual en els principals periòdics d'Espanya, treballa així mateix com a director, realitzador, guionista i presentador de sèries i documentals de televisió. És president de Projecte Gran Simi a Espanya.
Com en totes les altres facetes de la degradació deguda a un exacerbat ús de tota sort de matèries primeres i elements essencials el primer és reduir dràsticament en ús de fusta. Per tant, reciclar al màxim possible la que ja hem utilitzat una vegada. Això no vol dir que no fem l'ús que el bosc és capaç de reposar en terminis determinats. És més, a l'ésser els arbres éssers que poden créixer i regenerar i regenerar-se pot ser fins a convenient la utilització, sobretot enfront d'altres materials fabricats per la indústria i, en conseqüència, contaminants. Al mateix temps hauríem de crear plantacions forestals destinades exclusivament al seu aprofitament. Sense oblidar, al mateix temps, que també resulta necessari que protegim estrictament les millors masses forestals que ens queden.
Teniu a favor el que moltes persones aprecien sense més als arbres. Crec que falta la idea per a cuidar el bosc és fer-lo amb el conjunt del vivent i a més que és el primer antídot contra diverses de les pitjors malalties de l'ambient. El lema seria estem cuidant del que ens cuida. És més, estic convençut que les arbredes són els sistemes que més aporten al conjunt del vivent, juntament amb la importància social, psicològica, econòmica i estètica que tenen. Alguna cosa així com que l'arbre no sols és el millor assoliment de la història de la Vida sinó també el més solidari.
El meu bosc és sobretot de Melojos i Arboços. Amb petits Alzinars i Suredes, No pretenc fer cap aprofitament d'aquestes arbredes. El que sí que procuraré és que continuïn creixent i per això porto plantats tants arbres com dies he viscut, uns 26500. Per descomptat aplaudeixo la planificació forestal al mateix temps que la considero una de les principals assignatures pendents del nostre país.
Convé al mateix temps dur a terme una gestió, en tot el relacionat amb les nostres arbredes, el més sostenible possible. El que inclou la reposició equivalent a l'extracció i, per descomptat, potenciar al màxim la regeneració natural.
Considero que poc, o res, ens ajuda més que el bosc. Tant en el sentit més pràctic com en el que a inspiració per al pensament i l'art aporten. És, senzillament, la millor ocurrència de la història de la Vida. El seu model de creixement, és a dir amb poc fan molt i que en part són consumidors d'ells mateixos i, per tant, no poden esgotar-se hauria de ser extrapolat a la política econòmica. Els productes derivats del bosc, potser els principis actius tant o més crucials que la fusta, són literalment incomptables. La importància d'altres matèries com el suro, les mieres, pinyons, glans o la mel han d'estar sempre entre els objectius. De tot això hauria de desprendre's la màxima cura i respecte. No oblidem que ells han publicat també tots els llibres. Cal fer un salt i actuar com el més estratègicament necessari en aquests moments, de cara a la seva col·laboració en la sortida de la crisi ambiental i econòmica que sofrim. Els productes del bosc han de ser molt millor valorats, també en els dos sentits, és a dir econòmica i culturalment. Produir recursos mai serà per a un naturalista el més important, però en absolut descarto que es faci un raonat aprofitament, d'aquí l'esmentat sobre que podem dedicar dos o tres milions d'has a conrear arbres. La resta de les masses forestals han de mantenir-se dins d'altres usos com el ramader extensiu.
Perquè res és més per a l'i els altres que el bosc, per tant, excel·lents filòsofs morals. Perquè hauríem de considerar-los bons catedràtics d'economia. Perquè d'ells raja les majors dosis de llibertat que conec. Perquè es passen la vida fundant i mantenint belleses. Perquè la humanitat és un bosc que un dia es va allunyar caminant d'aquest. Perquè soc un emboscat, és a dir que he tornat a casa.
Font: PEFC Espanya