“Tallar un arbre no és un crim”. Així de contundent s’ha mostrat aquest dijous el diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal i alcalde de Sant Pere de Torelló per ERC, Jordi Fàbrega, en la sessió informativa sobre la política de prevenció d’incendis de la Diputació de Barcelona i el Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI).
La sentencia té una explicació i és que, a ulls del diputat, cal fer “pedagogia a la ciutadania perquè entengui que tallar arbres vol dir gestionar els boscos i que aquests sobrevisquin”. En altres paraules, la manca de gestió dels boscos a la demarcació de Barcelona està comportant un augment del risc d’incendis al territori. De fet, segons Fàbrega, “fa 50 anys entre els nuclis urbans i el bosc hi havia zones de conreu que feien de tallafocs”. “El mosaic de terres que era el país ha desaparegut”, ha lamentat el diputat.
En aquest sentit, més de la meitat del territori està conformat per massa forestal i, en molts casos, es tracta de zones no controlades. “S’ha de gestionar el que s’ha abandonat durant 25 anys, perquè si tenim un bosc que creix de forma descontrolada, finalment els arbres tindran més malalties”, ha assenyalat Fàbrega. Es referia al fet que la proliferació descontrolada de vegetació fa que, en contextos de sequera, els arbres hagin de lluitar per la supervivència i acabin morint. Alhora, el diputat ha afegit que el clima mediterrani, sumat a la crisi climàtica, pot fer que patim “incendis de sisena generació”, és a dir, els més destructors. “El que és un crim és abandonar la gestió forestal i que hi hagi molt combustible al bosc”, ha considerat.
Tot això, a més, té un impacte directe sobre la població. Tal com ha recordat Fàbrega, la metròpoli és “una de les concentracions demogràfiques més importants de tota Europa amb massa forestal enganxada a les ciutats”. Hi ha moltes poblacions a la demarcació que, fins i tot, estan envoltades per boscos i la seva manca de gestió fa que augmenti el risc d’afectacions per a la població en cas d’incendis. Ho ha expressat d’una forma encara més contundent el cap de l’Oficina de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari, Jaume Minguell: “Tenim el bosc a la porta de casa i, per tant, tenim el foc a la porta”.
El pla de la Diputació
Davant d’aquesta radiografia, la Diputació ha mostrat quin és el seu pla d’actuació per evitar els incendis. Segons ha explicat el mateix Fàbrega, “a causa del context de sequera i l’estat dels boscos de la demarcació de Barcelona”, l’organisme ha avançat la campanya de prevenció d’incendis, que sempre començava el 15 de juny i acabava el 30 de setembre, a l’1 de maig. “Posem tot de personal en vehicles i torres de vigilància perquè vigilin tot el territori on poden haver-hi incendis”, ha afegit. En aquest sentit, Fàbrega s’ha mostrat crític amb el fet que el 85% dels incendis que s’estan produint són fruit de la “poca consciència o actitud incívica de les persones”.
Així mateix, des de la Diputació han explicat que una de les tasques més importants del pla és crear espais entre “la urbanització i la massa forestal”. “Ajudem cada municipi a redactar projectes per a la posterior creació de franges de protecció que rodegin els municipis”, ha dit Fàbrega, per afegir que aquesta iniciativa està dotada amb més de tres milions d’euros.
El bosc com a oportunitat
Aquest pla de contenció i prevenció pot suposar una oportunitat per als municipis. Així ho han assenyalat des de la Diputació, ja que tallar arbres, per exemple, pot suposar la recuperació de terres per posar-les al servei del conreu. A més, han afegit que també es pot fer que floreixen una indústria de la fusta o de la biomassa a la demarcació.
Tanmateix, com ha reconegut el President delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació i regidor a Mataró, Xesco Gomar, existeix un problema en trobar persones que vulguin dedicar-se al camp. “La solució passa, entre d’altres, per disposar de recursos i fer formació de joves”, ha dit. “Alhora, la població ha d’anar a buscar els nostres pagesos”, ha conclòs tot referint-se al fet de comprar en establiments que importen productes des d’altres latituds.
