La sequera ha afectat 66.500 hectàrees de boscos arreu de Catalunya en l'últim any, segons apunta un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d'Agents Rurals. És el doble que les detectades al llarg del 2022, quan en van ser 33.000. Les comarques on hi ha més afectació en els arbres són la Selva, Osona, El Baix i l'Alt Empordà i el Gironès. L'estudi forma part del projecte Deboscat, que serveix per tenir una radiografia acurada de l'estat de salut dels boscos a Catalunya.
La sequera ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha acabat passant factura a molts arbres, que han quedat sense fulles o que s'han mort per la manca d'aigua. Aquesta falta d'aigua ha afectat a espècies com ara pins o alzines.
En el cas de les planifolies -faigs, roures o alzines-, són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF, Mireia Banqué, explica que es tracta d'un "procés habitual" d'aquests arbres que ja estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals. Per garantir la supervivència, els arbres deixen morir les fulles. Malgrat tot, els tres anys de sequera ha debilitat les espècies i tot i que podrien rebrotar, també seran més vulnerables a plagues.
La sequera ha afectat 66.500 hectàrees de boscos arreu de Catalunya en l'últim any, segons apunta un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d'Agents Rurals. És el doble que les detectades al llarg del 2022, quan en van ser 33.000. Les comarques on hi ha més afectació en els arbres són la Selva, Osona, El Baix i l'Alt Empordà i el Gironès. L'estudi forma part del projecte Deboscat, que serveix per tenir una radiografia acurada de l'estat de salut dels boscos a Catalunya.
La sequera ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha acabat passant factura a molts arbres, que han quedat sense fulles o que s'han mort per la manca d'aigua. Aquesta falta d'aigua ha afectat a espècies com ara pins o alzines.
La falta d'aigua afecta sobretot a espècies com ara pins o alzines
En el cas de les planifolies -faigs, roures o alzines-, són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF, Mireia Banqué, explica que es tracta d'un "procés habitual" d'aquests arbres que ja estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals. Per garantir la supervivència, els arbres deixen morir les fulles. Malgrat tot, els tres anys de sequera ha debilitat les espècies i tot i que podrien rebrotar, també seran més vulnerables a plagues.
Combustible per a incendis
En el cas dels pins, la situació és diferent perquè aquells que han patit la sequera s'han mort. Es tracta de pins rojos, una espècie més freqüent a un clima del centre d'Europa i no tan acostumat a sequeres tan llargues com la dels últims anys. Ara, Sanitjas assegura que aquests arbres s'han convertit "en combustible" per a incendis i posa l'accent en la importància de treure'ls abans que no comenci l'estiu.
L'estudi elaborat pel CREAF compta amb dades que recullen els Agents Rurals al llarg de tot l'any, però amb una mostra més exhaustiva durant el setembre. Al llarg de l'any, el cos va detectant zones amb clapes d'arbres morts o afectats per la sequera. A partir d'aquí fa un mostreig més exhaustiu al setembre arreu de tot el país. I a partir d'aquestes dades es calcula l'estat de salut de la massa forestal catalana.
Ajudes de 5,2 milions
Per tal de retirar aquesta massa boscosa morta, el Departament d'Acció Climàtica ha obert una línia d'ajudes de 5,2 milions. Està enfocada als propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d'un mínim del 15% per la sequera. Com més afectació tinguin, més prioritat es donarà en les ajudes. A més, caldrà que hi hagi una superfície mínima de 3 hectàrees perquè tinguin un "impacte" en la prevenció d'incendis. Els propietaris rebran un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.
