Víctor Resco, en el Parlament Europeu. (Compte @rescodedios en X)
El Parlament Europeu i el Consell de la UE van arribar recentment a un acord per a tirar endavant la Llei de Restauració de la Naturalesa, que pretén protegir els espais naturals del continent. Darrere d'aquest pacte final —que celebrava especialment la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, pel fet que Espanya ostenta la presidència rotatòria europea—, s'amaga un dur procés de negociació i tensions partidistes que s'ha prolongat durant mesos. Seria d'esperar que una norma tan decisiva per a gestionar el nostre territori estigui basada en evidències. El text acordat, que encara haurà de ser ratificat per l'Eurocambra i pel Consell, pretén restaurar per a 2030, com a mínim, un 20% de les àrees terrestres i marítimes europees, xifra que ha d'elevar-se al 90% en 2050. El problema és que aquesta llei està feta de tal manera que "portarà més incendis", afirma Víctor Resco de Déu, professor d'Incendis i Canvi Global en la Universitat de Lleida. Aquest enginyer forestal, que es troba entre els científics més citats del món en el seu camp, relata al Confidencial l'absurda experiència que va viure a Brussel·les en una reunió tècnica just dos dies abans que es tanqués l'acord que va donar llum verda a la llei.
El propòsit de la trobada, organitzat per europarlamentaris, era reunir diversos científics i funcionaris europeus per a analitzar el canvi climàtic en ambients mediterranis. "En la meva intervenció vaig parlar dels incendis, perquè estem passant de l'antropocè al Piroceno", comenta l'investigador. L'antropocè és una proposta per a denominar una nova època geològica caracteritzada per l'impacte de l'home sobre la Terra, però Resco va més enllà en considerar que el paisatge, que abans era gestionat per l'ésser humà, ha estat abandonat i està començant a estar modelat pel foc. "Hi ha molts estudis que ens indiquen que l'àrea cremada està avançant especialment en les àrees protegides, perquè cada vegada hi ha més combustible", explica en referència als matolls i la fullaraca. Segons aquest expert, hi ha tres factors que condueixen a la catàstrofe. En primer lloc, en els espais naturals augmenta la superfície coberta per aquests materials, que cremen fàcilment. En segon lloc, ara tenen més continuïtat al llarg del paisatge, per la qual cosa el foc es propaga en una extensió major.
La nova llei no sols ignora aquests perills, sinó que afavoreix totes les circumstàncies en les quals prospera el foc. "És la recepta perfecta per als megaincendis", comenta Resco. El text promou una protecció estricta, però això es tradueix en un "abandonament complet", assegura, "i nosaltres ja sabem que quan s'abandonen els boscos, cremen". En altres paraules, si la vegetació no és transformada per l'ésser humà en aliment, llenya o materials de construcció; a llarg termini, acaba sent pastura de les flames.
Un diàleg surrealista
A aquest expert no el sorprèn com ha quedat la nova llei, perquè "a Brussel·les no es regula considerant els incendis. No obstant això, tractar d'argumentar les seves idees amb estudis científics va provocar un diàleg que qualifica de "surrealista" en el marc de la reunió tècnica. L'escena podria il·lustrar el que ocorre en aquests complexos processos de presa de decisions, en els quals les evidències científiques poden quedar completament relegades.
Resco va començar mostrant dades del JRC (sigles del Joint Research Centri o Centre Comú de Recerca), que s'encarrega de l'assessorament científic a la Comissió Europea. Segons la informació divulgada per aquest organisme el mes de setembre passat, "les àrees protegides semblen tenir una major probabilitat de sofrir incendis que les no protegides". No obstant això, el responsable de Boscos de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, Marco Onida, li va respondre que aquestes dades eren errònies i que ja havien estat retirats de la web del JRC (en realitat, continuen estant). "Em deia que no hi ha estudis científics que correlacionin l'àrea cremada amb les àrees protegides, així que li vaig mostrar tres i li vaig dir que no eren simples informes penjats en una web, sinó recerques revisades per parells", comenta l'investigador espanyol. Una d'elles, sobre els incendis extrems del sud-oest d'Europa, era del mateix Resco, que no sortia de la seva sorpresa quan el seu interlocutor insistia en l'absència d'evidències científiques a pesar que les hi estava mostrant. Una altra, signada per científics de la Universitat de Castella-la Manxa, explicava que en el centre i l'oest d'Espanya la incidència de focs és major en àrees protegides. Un tercer estudi internacional arribava a la mateixa conclusió per a qualsevol bosc o prada de baixa humitat.
Finalment, "em va dir que per a ell era molt important el missatge que no hi havia una relació estadística entre àrees protegides i superfície cremada perquè estàvem a dos dies, literalment, que es discutís la proposta per a la Llei de Restauració de la Naturalesa". El científic espanyol, que pensava que havia acudit a una simple trobada tècnica, li va respondre que la seva agenda política no li donava permís per a negar l'existència d'articles que demostraven que estava equivocat. "Són estudis independents que no s'han fet pensant en polítiques", apunta. L'intercanvi de parers va acabar amb el funcionari europeu recorrent a l'argument que "hi ha diferents perspectives sobre la veritat". L'enginyer forestal espanyol va finalitzar responent que "els fets alternatius ja els vam aprendre de Donald Trump". Més enllà de l'anècdota, Resco considera que aquest episodi és significatiu i preocupant: "És una constant que estem veient cada vegada més en relació amb el medi ambient a la Unió Europea, pots esperar que un polític sigui trumpista, però no que els tècnics de l'administració també ho siguin", lamenta.
Contradiccions i "negacionisme encobert"
De fet, en la seva opinió, la Llei de Restauració de la Naturalesa traspua cert "negacionisme del canvi climàtic encobert", ja que en el seu objectiu de restaurar hàbitats degradats oblida que el clima actual és diferent del del segle XIX o al de fa deu mil anys. "Molts dels paisatges no els podrem recuperar, els arbres no prosperaran per falta d'aigua o per calor i això sumarà encara més combustible per als incendis". Per això, més que enquadrar la llei dins del Pacte Verd europeu, "podríem dir que és un Pacte Negre".
La nova norma aposta per augmentar la protecció dels boscos madurs i es basa en la idea que aquest tipus de paisatge, compost per arbres de totes les grandàries (i, per tant, aquesta "continuïtat vertical" del sòl fins a les copes), emmagatzema millor la humitat. "Això és cert en ambients boreals i a Centreeuropa", concedeix el professor de la Universitat de Lleida, "però en zones mediterrànies no hi ha tanta aigua". A més, en altres latituds tampoc val per a l'estiu ni molt menys en les èpoques de sequera, cada vegada més freqüents.
En definitiva, "diuen que els boscos madurs són ignífugs, que cal fomentar les estructures complexes i l'acumulació de fusta, i que aquest material no contribueix als incendis perquè té molta humitat", resumeix l'expert. No obstant això, l'acumulació del que els científics criden necromassa és "com ficar un tronc gran en la xemeneia, pot cremar lentament, però durant molt de temps, i això desemboca en incendis de sisena generació, que acaben generant tempestes de foc i propagant-se a grans distàncies molt ràpid". La necromassa és bona per a la biodiversitat, perquè la fusta podrida dona recer i aliment a moltes espècies, però "si els teus indicadors diuen que com més, millor, tenim un problema", assegura Resco. De la mateixa manera, "és evident que no cal eliminar les àrees protegides", però si la proposta és restaurar-les deixant-les abandonades sense una gestió adequada, "cal tenir en compte la propensió a incendis, ja que, per estar protegides, no tenen un encanteri que les deslliuri dels del foc".
Mala ciència
Així que el problema de fons és que moltes vegades les polítiques mediambientals no estan guiades ni pels fets ni per les evidències científiques. En aquest cas, la llei sembla secundar-se en una filosofia conservacionista que idealitza el passat amb excuses per als problemes del present. El mateix JRC, en la seva labor d'assessorament, ha publicat un document en el qual defensa que els boscos madurs no es veuen afectats pel foc. "La branca del JRC que analitza dades et diu que els incendis estan anant en augment en les àrees protegides; mentre que la branca del JRC que interpreta aquestes dades i fa informes et diu que aquests mateixos espais naturals són ignífugs i cal augmentar la superfície que ocupen", denúncia l'expert.
No obstant això, la cosa es complica encara més si, a més d'ignorar les evidències científiques i els fets, es fan estudis erronis o de mala qualitat que després serveixen d'argument. També aquest és el cas del JRC. En 2020 un grup dels seus investigadors va publicar en Nature un article amb dades d'una alarmant desforestació a Europa ocorreguda de manera abrupta a partir de 2015, amb especial èmfasi en la península Ibèrica i els països bàltics. "L'augment de la taxa d'aprofitament forestal és resultat de la recent expansió dels mercats de la fusta", apuntaven. No obstant això, el que havia ocorregut, tal com van explicar més tard altres científics en dos articles diferents en la mateixa revista és que els sensors del satèl·lit usat en l'estudi no havien funcionat bé. Els autors del primer article no havien contrastat les seves observacions amb les dades de compravenda de la indústria fustera ni havien comprovat que, en realitat, en el cas de Catalunya, els boscos havien estat afectats per una plaga de processionària. Malgrat tot, l'estudi continua estant disponible.
