Les actuacions que proposen, doncs, «són de caràcter selectiu. Es tracta d’adaptar-nos a la situació del bosc, de mantenir-hi el microclima que li és propi». Aquesta estratègia, que fins ara s’aplicava de manera particular en alguns boscos centreeuropeus, necessita d’identificar els arbres amb més alt interès econòmic o ecològic.
Per a l’estudi, els investigadors van treballar durant tres anys en 18 parcel·les forestals del Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès. Es van seleccionar 20 arbres per parcel·la, 360 en total (alzines, castanyers, pins i roures), i es van fer tres mesuraments de diferents paràmetres. El primer, abans de les intervencions de gestió naturalística; el segon, just després d’acabar-les; i el tercer, al cap de dos o tres anys. Les actuacions van consistir en fer tant aclarides de baixa intensitat per afavorir els arbres de més valor, com estassades selectives de sotabosc «per evitar la continuïtat veritcal», explica Collado.
Un 10% més d’humitat
Els resultats obtinguts mostren que les intervencions redueixen la competència per l’aigua, la llum i els nutrients, de manera que s’afavoreix tant el creixement vigorós dels arbres com l’augment de la humitat del sòl, d’almenys un 10 per cent, per als rodals dominats per alzines, castanyers, pins i roures. Encara que no era l’objectiu de l’estudi, els resultats obtinguts demostren que aquesta gestió naturalística també redueix la vulnerabilitat «als grans incendis, els que no es poden apagar, perquè s’augmenta la distància entre els diferents estrats» del bosc, afirma Collado.
L’estudi forma part dels projectes Life MixForChange i OneForest que han comptat amb el finançament de la Unió Europea. L’autor principal de l’article explica que la seva recerca «pot reduir de manera eficaç la vulnerabilitat a la sequera dels boscos mediterranis i augmentar la vitalitat dels arbres i preservar la humitat del sòl, almenys a curt termini», els tres anys que ha durat la recerca. Ara voldrien obtenir més finançament per «saber si els resultats també són bons a mitjà i llarg termini»
