L'avanç sense aturador del canvi climàtic obliga a països i empreses a disminuir dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'objectiu final és arribar a la neutralitat climàtica l'any 2050. Per fer-ho, l'estratègia més lògica és reduir primer el màxim d'emissions pròpies i, en cas de no poder-les eliminar totalment, compensar la resta amb projectes que fixin carboni de manera permanent.
Aquest mercat d'emissions està plenament consolidat i sovint ha generat crítiques per ser poc efectiu i afavorir estratègies de greenwashing. Ara, una investigació internacional de The Guardian i Corporate Accountability conclou que els macroprojectes de compensació d'emissions no funcionen. L'anàlisi de les 50 principals iniciatives en aquest àmbit arreu del món mostra que el 78% es van qualificar de “probablement inútils” per errors que qüestionen que serveixin realment per retallar emissions.
La compensació hauria de ser sempre l'últim pas. Un govern o una empresa, després d'un ambiciós pla de comptabilitzar les emissions, hauria d'executar un progressiu pla de reducció. I, quan ja no fos possible eliminar-ne menys, seria quan hauria d'optar per la compensació invertint en projectes que fixessin la quantitat de diòxid de carboni equivalent per arribar a la neutralitat.
“Estem constatant una tendència perillosa on la compensació ha passat a ser la primera opció”, explica l'ambientòleg Jordi Oliver Solà, “És una drecera perillosa. La compensació és un instrument imprescindible, però que s'està utilitzant malament”, afegeix el també CEO d'inèdit, consultora especialitzada en economia circular i descarbonització.
De fet, és una estratègia que contempla la comunitat científica internacional per complir l'Acord de París. Però en un context on les tecnologies per capturar carboni a gran escala continuen sent molt immadures, els projectes actuals -bàsicament de reforestació en països del sud global- no poden assumir les quantitats d'emissions que pretenen compensar multinacionals.
L'ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà és una de les veus més crítiques com s'aplica la compensació. “La neutralitat climàtica és una trampa per a la descarbonització real”, explica en el llibre Contra la sostenibilitat. “Hi ha empreses que l'anuncien, però que en un moment crític com l'actual continuen augmentant emissions”, denuncia a Nació.
La investigació del diari anglès The Guardian i de Corporate Accountability, un organisme de control empresarial transnacional sense ànim de lucre, es van centrar en els 50 projectes que van vendre més crèdits de carboni (cada crèdit serveix per compensar una quantitat d'emissions reals).
Bona part dels projectes són de reforestació, però també, preses hidroelèctriques, parcs solars i eòlics, eliminació de residus i programes d'electrodomèstics més sostenibles.
Aquests projectes representen quasi un terç de tot el mercat voluntari de carboni mundial, fet que, segons la investigació, “suggereix que els crèdits de carboni ferralla que exageren els beneficis de reducció d'emissions podrien ser la norma”. “Els resultats no m'han sorprès. Són projectes més pensats en el màrqueting que en la sostenibilitat”, conclou Jordi Oliver Solà.
La investigació de The Guardian i de Corporate Accountability és coherent amb altres estudis previs, com el de la Universitat de Cambridge publicat aquest estiu a la prestigiosa revista Science. En aquest cas, es va centrar en projectes de reforestació del Programa de les Nacions Unides de Reducció de les Emissions per Deforestació (REDD+). L'anàlisi va determinar que només el 6% dels crèdits de carboni van ser realment útils per compensar emissions.
Un dels millors exemples de la manca de sentit de molts d'aquests projectes es va poder viure l'estiu 2022 a l'Aragó. L'empresa neerlandesa Land Life -que gestiona projectes de compensació de multinacionals- feia els treballs previs per reforestar unes 200 hectàrees al municipi de Bubierca, en plena onada de calor.
Una màquina va provocar l'inici d'un gravíssim incendi que va acabar cremant unes 14.000 hectàrees, provocant greus conseqüències ambientals i un balanç de carboni àmpliament negatiu.
Es dona la circumstància que l'empresa assegura haver plantat quasi 3 milions d'arbres i haver restaurat unes 3.000 hectàrees, especialment a la península Ibèrica, els EUA, Mèxic i països de l'Àfrica.
Ara bé, si els grans projectes no aconsegueixen realment reduir emissions i són una estratègia de greenwashing, què s'ha de fer amb la compensació? En primer lloc, cal realment haver fet totes les transformacions productives per disminuir l'impacte, mentre que la resta es pot cobrir amb iniciatives locals que realment tinguin un efecte positiu.
Un bon exemple són els projectes gestionats per Azolla Projects per compensar emissions a partir d'afavorir la transició cap a l'agricultura regenerativa. No només s'aposta per fixar carboni sinó per una producció d'aliments més sostenible. És l'estratègia denominada beyond carbon (més enllà del carboni) i que inclou en l'equació elements com la biodiversitat, la petjada hídrica o fixar població al territori, explica Orson Acosta, responsable de l'empresa.
També a Catalunya destaca el projecte per afavorir la gestió forestal a la conca de la Muga. Els crèdits de carboni serveixen per finançar treballs que disminueixin la biomassa per tal de reduir-ne l'aigua que segresten. L'objectiu, a banda de rebaixar el risc d'incendis i afavorir la biodiversitat, és compensar l'aigua que deixaria d'estar disponible a l'embassament de Darnius-Boadella per l'abandonament dels boscos i el canvi climàtic.
