Malgrat les últimes pluges, rebudes a Catalunya com un llamp d'esperança contra la sequera, la situació continua sent crítica. L'aigua caiguda no s'està filtrant com deuria perquè la terra està tan seca que no deixa que entri i funciona com un impermeable, fent que el risc per inundacions o torrents augmenti si les precipitacions són intenses.
I això repercuteix directament en els arbres que “han perdut les fulles i fins i tot les arrels i que els costarà molt recuperar-se”, tal com explica Anna Sanitjas, directora General de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica del Govern de Catalunya.
La prolongada sequera està portant la vegetació dels boscos catalans a un estat d'alerta per mortalitat. El Moianès, Osona i el Bages són les tres comarques més afectades a Catalunya per un increment del decaïment de la massa forestal. Es calcula que 1 de cada 10 arbres en aquestes zones estaria afectat de manera greu per estrès hídric, segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
El mes de febrer d'enguany va batre el rècord amb la vegetació més seca que mai. Entre les espècies més afectades per la falta d'aigua hi ha l'alzina, el pi blanc, els matolls o el pi vermell. Aquest últim com el més afectat, en situació sanitària greu per filtració de patògens que maten a l'arbre i amb bona part de les copes dels pins de color marró, per la falta d'aigua i l'augment de temperatures, que fan que no es donin les condicions climatològiques idònies per a la seva supervivència. “El 62% dels arbres en 2023 van sofrir defoliació greu, un augment considerable respecte el 2020”, concreta Anna Sanitjas.
Com a resposta, des de CREAF s'està realitzant un estudi anomenat Deboscat, que analitza l'impacte de la sequera i el canvi climàtic sobre el comportament dels arbres.
Es fa un mostreig i es valora quin és l'estat de salut del bosc: on s'està donant el fenomen de decaïment forestal, defoliació i descoloració.
Des del Govern s'està treballant també en un projecte anomenat 8x8CAT, que fa un seguiment de com els arbres responen al dèficit hídric i a la defoliació.
Una de les conclusions d'aquest estudi és que ja no sols el pi vermell té l'índex més alt de mortalitat entre les espècies forestals catalanes, sinó que el pi blanc, propi del paisatge mediterrani i més resistent a la falta d'aigua, està morint-se també.
Prova d'això són masses de pins blancs que han col·lapsat per estrès hídric i han mort, especialment en la zona del Parc Natural del Garraf. “Mai abans s'havia vist això. De sobte s'ha mort tot un bosc, perquè no pot aguantar més”, comenta Sanitjas.
La poca gestió forestal durant tants anys ha tingut a veure amb les diferents prioritats dels governs en les legislatures anteriors i la viabilitat econòmica, tal com explica Anna Sanitjas, qui reconeix que anteriorment l'Administració catalana no va posar la gestió dels boscos com un focus prioritari i que s'haurien d'haver destinat més recursos físics i econòmics per a mantenir els boscos nets i evitar haver arribat a la situació actual: “Això no es va fer, portem trenta anys de retard en la gestió forestal del país. Hem rectificat i ara estem apostant per això. Així i tot, continua sent insuficient i és necessària aquesta aposta a llarg termini per a revertir la situació o afrontar-la per al clima del futur”.
I com s'està duent a terme el tractament dels boscos? Els passos que s'estan donant principalment són la tala d'arbres morts, que afecten el creixement dels quals estan al seu voltant i que també estan envaïts pel barrinador, un insecte que entra en l'escorça de l'arbre i el mata.
Durant el mes de maig es realitzarà una vigilància específica en els boscos de ribera per a prevenir que s'incendiï el sotabosc i s'actuarà en aquelles zones on s'acumula esborrall dels pollancres, que és molt inflamable. “Com més fràgil és el bosc, més propens és als incendis”, afirma Terrades. Tot això se suma a un moment crític per a la nidificació de les espècies.
La fauna es veu afectada també per l'augment de la temperatura i la mortalitat dels boscos, perquè depenen directament del seu ecosistema. Això repercuteix especialment en la fauna autòctona, que es veu perjudicada per l'aparició d'espècies invasores, més adaptades als canvis de temperatura i humitat que es donen en els boscos. Això fa que les poblacions d'animals autòctons es redueixin o entrin en perill d'extinció, amb l'efecte de desequilibrar la xarxa tròfica.
Si vols llegir més informació entra a la pàgina web de La Vanguardia!
